Comentari a "Ansiedad"

Hola nois. És imprescindible el comentari en aquest conte, perquè qualsevol que el llegeixi pensarà que estic molt penjat. I bé, penjat sí que estic una mica, però no tant com sembla. Aquesta palla mental la vaig escriure fa quatre anys, al 2008, poc desprès d'haver patit un atac d'ansietat. No crec que sigui tan estrany, al cap i a la fi l'ansietat és un dels mals del segle. Patia per la feina, pels meus escrits...i jo crec que patia perquè no escrivia, perquè per mi escriure es com respirar, una necessitat vital. No té massa història, és una espècie de "pràctica" que em va quedar graciosa i la vaig guardar. És el que dic al conte, era més fàcil posar-se a escriure que sortir a buscar feina, per exemple. Són moments en la vida en que fer alguna cosa creativa t'ajuda a sortir una mica del pou i del neguit. Continuo posant-me ansiòs de tant en quant, però la mala època en que vaig escriure això ja és història. També la meva intransigència és història, que quedi ben clar, era més aviat producte de la malaltia, d'estar passant'ho malament, la tolerància moltes vegades ve de la mà de la felicitat. Com moltes altres coses, posats a dir. Fins la propera, estimat públic.